La teva cistella és buida
Tot i que ens queda moltíssim per saber sobre la Microbiota Humana hem de saber que avui dia hi ha diversos projectes internacionals que des d'aproximadament el 2008 estudien la relació entre la microbiota intestinal i les malalties.
Human Microbiome Project, My New Gut o MetaHIT en són només alguns, i entre els seus projectes hi ha l'estudi de l'eix intestí-cervell, les xarxes tròfiques d'aquests microorganismes o la relació entre les malalties metabòliques i els bacteris que habiten al nostre cos.
A l'intestí albergem aproximadament uns 6 o 9 talls bacterians, dels quals tenim 160 espècies diferents… I saps què? Tenim un total de 100 bilions de bacteris aproximadament cadascun de nosaltres, i que sumen un total de 600.000 gens diferents (microbioma). Això què vol dir? Que som éssers HOLOBIONTS: entitats formades per l'associació de diferents espècies que donen lloc a unitats ecològiques; i és que tenim una mica més de bacteris que cèl·lules humanes a l'intestí prim, de fet es tracta d'una relació de 1/1,3. Sorprenent, oi?
La seva influència és tal, que diversos grups científics han mostrat un interès especial en l'estudi d'aquest nínxol ecològic que habita al nostre interior, ja que l'expressió dels seus gens, els seus metabòlits (productes del seu metabolisme) i la relació amb el nostre sistema immune influeix directament al nostre estat de salut o malaltia.
Bé Maria, però explica'm… Què són aquests “filos”? La filogènia bacteriana (phylum) és una classificació taxonomica dels microorganismes – també anomenat tronc o tipus o tipus d'organització – que ens ajuda a dividir per llinatges als bacteris que comentàvem abans. Aquests talls són grans grups que dividim en Firmicutens, Bacteroides, Actinobacteria, Proteobacteria, Verrucomicrobia i Fuseobacteria i que són presents en tots els éssers humans.
Un 50% dels bacteris (doncs són els microorganismes que més abundants són al nostre intestí juntament amb virus, fongs i paràsits) són compartits entre els éssers humans, i sabem que tot i que cada persona tingui una composició diferent, alguns talls i espècies sí que es comparteixen.
MetaHIT va descobrir que un desajust entre la ràtio Firmicutens/Bacteroidetes (una disbiosi) augmenta fins a un 250% la superfície d'absorció i extracció energètica dels aliments a l'intestí prim, i aquest patró s'observa en persones amb obesitat, resistència a la insulina i sobrepès. Això què vol dir? Que aquesta persona absorbeix molta més quantitat de kcal que una persona sana.
A més, el consum d'alcohol, l'abús de pastisseria, sucres, greixos trans o l'abús de fàrmacs provoca alhora més disbiosi i permeabilitat intestinal, fet que comporta un augment de la translocació de LPS a la sang, resistència a la insulina , hiperinsulinemia… i per tant una pitjor oxidació del greix i més risc metabòlic.
Quins símptomes podria sentir una persona amb aquest tipus de disbiosi?
Té solució?
Sí, sens dubte, amb la dieta, alimentació i fitoteràpia podem modular la microbiota. A més, gràcies a la invenció de tècniques especialitzades de laboratori com el Shotgun Metagenomics o la seqüenciació per 16S (PCR), aquests grans projectes de què parlem han aconseguit crear grans bases de dades amb moltíssima informació per ajudar els professionals de la salut a conèixer i millorar la biodiversitat del microbioma.
Com em puc fer les proves?
Tenim diferents proves per investigar la composició bacteriana de cada individu, però sempre cal la valoració d'un expert format a l'àrea per a la interpretació i la posterior teràpia de modulació de la microbiota.
“Les malalties no ens arriben del no-res, es desenvolupen a partir de petits pecats diaris contra la Natura. Quan s'hagin acumulat suficients, les malalties apareixeran de sobte” – Hipòcrates
