Microbiota i càncer: La influència invisible en la salut i la malaltia

La microbiota intestinal és un ecosistema complex format per una varietat de microorganismes com bacteris, virus, fongs, arquees i protozous, que habiten en simbiosi amb el cos humà Aquest conjunt d'organismes no només facilita la digestió i absorció de nutrients, sinó que exerceix un paper crucial en la regulació del sistema contra agents patògens que poden desencadenar malalties.

Quan la microbiota està equilibrada, les seves funcions són molt beneficioses per a la salut general. Per exemple, els bacteris intestinals produeixen àcids grassos de cadena curta com el butirat, que no només alimenten les cèl·lules del còlon, sinó que també tenen propietats antiinflamatòries. De la mateixa manera, aquest equilibri microbià col·labora en la maduració del sistema immunològic, ajudant a mantenir les defenses naturals del cos actives i eficients, i preveu que organismes nocius s'adhereixin al tracte intestinal.

No obstant això, quan factors externs alteren aquest equilibri, com ara una dieta rica en aliments ultraprocessats, el sedentarisme, l'estrès crònic, l'ús innecessari d'antibiòtics o l'exposició a contaminants ambientals, es pot desencadenar un fenomen conegut com a disbiosi. La disbiosi descriu el desequilibri en la composició de la microbiota intestinal, on certs microorganismes patògens o desequilibrats proliferen a costa dels beneficiosos. Aquest desequilibri està associat amb un augment en la inflamació crònica de baix grau, que a llarg termini pot contribuir al desenvolupament de malalties cròniques com les malalties autoimmunes, problemes metabòlics, trastorns digestius i fins i tot càncer.

L'enllaç entre microbiota, estrès oxidatiu i inflamació crònica en el desenvolupament del càncer

L'estrès oxidatiu i la inflamació crònica són factors interrelacionats que tenen un paper fonamental en el desenvolupament del càncer. Aquests processos no afecten només les cèl·lules del cos, sinó que també es veuen fortament modulats per l'estat de la microbiota intestinal. Un desequilibri en la composició microbiana pot desencadenar una sèrie de reaccions que alteren l'entorn intestinal, incrementant la producció d'espècies reactives d'oxigen (ROS), augmentant així la inflamació.

La disbiosi intestinal contribueix a estrès oxidatiu en alterar la funció normal de les cèl·lules immunitàries i promoure l'alliberament de molècules inflamatòries. Aquesta inflamació crònica de baix grau, que sol estar present en condicions com l'obesitat, la resistència a la insulina, la dieta i l'estil de vida poc saludable, danya les cèl·lules, els teixits i l'ADN, creant un entorn propici per al desenvolupament de tumors. A més, el dany cel·lular acumulat per l'estrès oxidatiu pot provocar mutacions genètiques que afavoreixen la formació de cèl·lules cancerígenes.

Estudis recents han mostrat que certs microorganismes intestinals, com Escherichia coli productora de colibactina, són capaços d'induir trencaments a l'ADN, cosa que augmenta la probabilitat d'alteracions genètiques associades al càncer, especialment al tracte gastrointestinal. Aquests efectes no es limiten a l'intestí; el desequilibri microbià també té implicacions en altres òrgans, com ara el fetge i els pulmons, on l'alteració de la microbiota pot contribuir al desenvolupament de càncers específics.

Característiques de la microbiota en persones amb càncer

La microbiota intestinal de les persones amb càncer mostra patrons distintius que poden influir tant en el desenvolupament com en la progressió de la malaltia. S'ha pogut comprovar que un desequilibri en la composició microbiana està associat amb diversos tipus de càncer, incloent-hi càncer colorectal, de mama, de fetge i de pulmó. L'alteració de la microbiota pot modificar la resposta immune del cos, cosa que permet que les cèl·lules tumorals evadin l'atac del sistema immunològic, un fenomen crucial en la progressió del càncer.

A les persones amb càncer, s'observa una reducció en la diversitat microbiana, un marcador clau de disbiosi, i una sobreabundància de certs bacteris patògens, com Fusobacterium nucleatum al càncer colorectal. Aquest bacteri ha estat vinculat a la inducció de la inflamació crònica i l'alteració de la resposta immunitària, factors que afavoreixen la progressió tumoral. A més, algunes espècies bacterianes poden produir metabòlits que afecten la funcionalitat de les cèl·lules immunitàries i modifiquen el microambient tumoral, creant un entorn que afavoreix el creixement de les cèl·lules cancerígenes.

D'altra banda, en molts tipus de càncer, les persones mostren una disminució de bacteris beneficiosos, com Bifidobacterium i Lactobacillus , que tenen propietats antiinflamatòries i moduladores del sistema immune. Aquesta disminució pot contribuir a un estat d inflamació crònica, afavorint la carcinogènesi. Al càncer de mama, per exemple, estudis han identificat una correlació entre l'alteració de la microbiota intestinal i un augment en l'expressió de certs gens associats a la proliferació cel·lular, cosa que pot potenciar la formació de tumors.

Relació entre microbiota i eficàcia dels tractaments contra el càncer

La relació entre la microbiota intestinal i l'eficàcia dels tractaments oncològics ha emergit com una àrea de recerca de gran rellevància a la medicina moderna. Diversos estudis han evidenciat que la composició i la diversitat del microbioma poden influir significativament en la resposta dels pacients a teràpies com la immunoteràpia i la quimioteràpia.

Microbiota i Immunoteràpia

La immunoteràpia, especialment els inhibidors de punts de control immunitaris, ha revolucionat el tractament de diversos tipus de càncer. Tot i això, l'eficàcia d'aquesta teràpia varia entre els pacients. Les investigacions han demostrat que una microbiota intestinal diversa i equilibrada està associada amb millors respostes a la immunoteràpia. Per exemple, un estudi publicat per l'Institut Nacional del Càncer dels EUA va trobar que pacients amb una abundància de bacteris beneficiosos van presentar una probabilitat més gran de respondre positivament als inhibidors de punts de control. En contrast, aquells amb menys diversitat microbiana van mostrar respostes menys favorables.

A més, s'ha observat que certs bacteris específics poden potenciar l'eficàcia de la immunoteràpia. Per exemple, les espècies del gènere Bacteroides , pertanyents als phyla Bacteroidetes i Proteobacteria, estan associades amb una major efectivitat terapèutica i una reducció d'efectes secundaris inflamatoris. Les espècies de Bifidobacterium (B. breu, B. longum i B. adolescentis) també han mostrat incrementar l'eficàcia dels tractaments anti-PD-L1. Així mateix, bacteris com Faecalibacterium prausnitzii , Bacteroides thetaiotaomicron , Holdeman filiformis i Dorea formicogens s'han identificat en pacients que responen favorablement a teràpies com nivolumab i pembrolizumab (medicaments immunoterapèutics), contribuint a la regulació.

D'altra banda, membres de la família Ruminococcus , més en concret del gènere Clostridium , destaquen per augmentar la diversitat microbiana i potenciar l'activitat de limfòcits T CD8+, essencials en la destrucció de cèl·lules tumorals. En particular, Akkermansia muciniphila és més abundant en pacients que responen a tractaments amb anti-PD-1 i pot restaurar la resposta immunitària en casos afectats per antibiòtics. Per acabar, Enterococcus faecium ha demostrat millorar les respostes terapèutiques en humans i models animals, especialment en combinació amb anti-PD-1 i anti-CTLA-4. Aquests bacteris obren noves perspectives per optimitzar els tractaments del càncer modulant el microbioma intestinal.

Microbiota i Quimioteràpia

La quimioteràpia, un dels pilars en el tractament del càncer, també es veu influïda per la composició microbiana de l'intestí. La microbiota pot afectar la farmacocinètica dels agents quimioterapèutics, alterant-ne l'absorció, el metabolisme i l'eficàcia. Un estudi va destacar que la diversitat microbiana influeix en si un tumor creix, provoca inflamació o desenvolupa mecanismes d'escapament immunològic o resistència, cosa que pot impactar directament en l'eficàcia de la quimioteràpia.

Claus per potenciar la microbiota en la prevenció i el maneig del càncer

El manteniment d‟una microbiota saludable pot ser una eina poderosa en la prevenció i el maneig del càncer. Algunes estratègies clau inclouen:

• Dieta basada en aliments “reals” 

Una dieta basada en aliments reals pot ser un pilar fonamental en la prevenció i tractament del càncer. Una dieta rica en fruites, verdures, peixos i carns de qualitat, greixos saludables i espècies antiinflamatòries com la cúrcuma i el gingebre pot ajudar a mantenir el cos en un estat òptim. Aquests aliments, en ser rics en antioxidants, vitamines i compostos bioactius, regulen els processos metabòlics, equilibren les hormones i redueixen el risc de dany cel·lular.

• Reducció de processats i refinats

Evitar els ultraprocessats i els sucres refinats és clau per prevenir alteracions metabòliques que poden afavorir el creixement cel·lular descontrolat. Els ultraprocessats, rics en additius, greixos trans i calories buides, promouen resistència a la insulina i desequilibren el metabolisme. Per la seva banda, els sucres refinats generen pics de glucosa que estimulen l'alliberament excessiu d'insulina i creen un entorn favorable per al creixement de cèl·lules tumorals, que utilitzen la glucosa com a font d'energia.

• Consum de Probiòtics i Prebiòtics

La cura de la microbiota intestinal a través de probiòtics i prebiòtics té un paper crucial en la salut general i en el context del càncer. Els probiòtics, presents en aliments fermentats o suplements, aporten bacteris beneficiosos que milloren la funció immunològica. bacteris saludables que produeixen compostos protectors com els àcids grassos de cadena curta. Aquest equilibri intestinal pot donar suport tant a la prevenció com a la resposta al tractament.

• Activitat Física

L'activitat física regular té un paper fonamental en la promoció d'una microbiota diversa i equilibrada, cosa que té implicacions significatives en la prevenció i el maneig del càncer. L'exercici modula l'entorn intestinal, fomentant el creixement de bacteris beneficiosos que produeixen àcids grassos de cadena curta, com el butirat, conegut per les propietats protectores contra el desenvolupament de tumors.

A més, l'exercici contribueix a reduir la inflamació sistèmica, millora la funció del sistema immunològic i en regula el metabolisme, factors clau en la relació entre microbiota i càncer. Estudis mostren que persones actives tendeixen a tenir un microbioma més resistent, cosa que pot optimitzar la resposta a tractaments oncològics i millorar la qualitat de vida.

• Gestió de l'Estrès

El maneig de l'estrès és igual d'important, ja que l'estrès crònic pot alterar la resposta immune i afeblir les defenses del cos. Pràctiques com ara la meditació, el ioga i el mindfulness són eines eficaces per reduir l'estrès i millorar la salut emocional i física. Aquestes activitats no sols calmen la ment, sinó que també impacten positivament en l'equilibri del sistema nerviós i el metabolisme. Fins i tot una cosa tan senzilla com passar temps en contacte amb la natura pot millorar marcadors de salut relacionats amb el benestar general.

Conclusió

La microbiota intestinal té un paper central en la salut i la malaltia, inclòs el càncer. Mals hàbits d'alimentació i de vida poden desembocar en una inflamació crònica de baix grau, estrès oxidatiu i desequilibrar aquest ecosistema, afavorint el desenvolupament de processos tumorals. Durant el tractament oncològic, tenir cura de la microbiota és també fonamental per minimitzar els efectes secundaris i optimitzar els resultats clínics.

Adoptar una dieta saludable, reduir l'estrès i adoptar hàbits beneficiosos són passos essencials per mantenir un microbioma equilibrat, convertint-lo en un aliat poderós en la lluita contra el càncer.

Si vols millorar els teus hàbits per a la prevenció del càncer, t'informem de com el nostre equip pot ajudar-te omplint aquest formulari o escriu-nos al WhatsApp aquí , estarem encantades d'ajudar-te.

FONT:

Reuter, S., Gupta, SC, Chaturvedi, MM, & Aggarwal, BB Oxidative stress, Inflammation, and cancer: how are they linked? https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/20840865/

Kandalai, S., Li, H., Zhang, N., Peng, H., Zheng, Q., et al. The human microbiome and cancer: a diagnostic and therapeutic perspective . https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/37498047/

Sun, Y., Wang, X., Li, L., Zhong, C., Zhang, Y., Yang, X., & Li, M. El rol de gut microbiota in intestinal dissenyat: from oxidative stress perspective . https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC10899708/

Śliżewska, K., Markowiak-Kopeć, P., & Śliżewska, W. (2024). The Role of Probiotics in Cancer Prevention . https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC7793079/

Redalyc. Microbiota, càncer and immunotherapy. https://www.redalyc.org/journal/4577/457763760007/html/

National Cancer Institute. (2018). Bacteris intestinals com a inhibidors de punts de control en la resposta immune . https://www.cancer.gov/espanol/cancer/tractament/tipus/immunoteràpia/inhibidors-de-puntos-de-control