Addicció al menjar?
Et vas preguntar mai per què no pots deixar enrere certes conductes o patrons alimentaris? Vas escoltar alguna vegada sobre el circuit de recompensa cerebral?
Comencem de poc: el circuit de recompensa és una part del sistema nerviós central compost per les neurones encarregades de fer-nos sentir plaer intens o satisfacció. Aquest circuit va ser molt important per a la nostra supervivència ja que afavoria la repetició de situacions (relacionades amb l'alimentació i la reproducció), que van permetre la perpetuació de la nostra espècie en temps en què predominava l'escassetat i el perill.
Els sistemes cerebrals de recompensa es veuen activats davant de la presència de DOPAMINA i responen davant d'estímuls amb CÀRREGA EMOCIONAL. La dopamina és una hormona però també és un neurotransmissor, és a dir, una molècula que transmet la informació entre les diferents neurones del cervell i activa 5 tipus de receptors cel·lulars. Es troba a les regions del cervell que regulen el moviment, l'EMOCIÓ, la MOTIVACIÓ i els SENTIMENTS DE PLAER.
Quins problemes trobem actualment relacionats amb la dopamina i quina relació tenen aquests amb les addicions?
Estem sobre estimulats de tecnologia, deixem de menjar aliments reals i consumim productes que alteren els nostres circuits cerebrals i com si això fos poc… no tenim vincles reals. El problema més gran és que tant l'excés com la deficiència d'aquesta substància química vital són la causa de diverses malalties i/o trastorns de la conducta.
Des del punt de vista de la psicologia cognitiva conductual, una addicció és una conducta que es dirigeix al plaer oa la reducció de malestar i es manifesta amb un patró que es compon de dos elements:
- Una fallada recurrent en els mecanismes de control de la conducta.
- La realització de la conducta de manera repetitiva tot i conèixer-ne els efectes negatius.
No només hem de pensar en substàncies tòxiques quan parlem d'addiccions, sinó que hi ha diverses conductes que també es consideren com a tals. Avui dia, és molt freqüent escoltar parlar d'“addicció al menjar”, “addicció a drogues (diverses)” i “addicció a les xarxes socials”. Per a algunes persones, menjar compulsivament és una manera d'afrontar l'estrès, l'ansietat i el dolor.
La regulació de l'alimentació té a veure amb un complex sistema integrat pel sistema nerviós central que processa informació provinent de diversos estímuls (externs visuals i olfactius), senyals interns del tub digestiu, característiques dels aliments i els nutrients. Es tracta de senyals hormonals i metabòlics que intervenen en la saciació (procés de temps que dura un menjar específic i que determina el moment en què ella finalitza) i la sacietat (supressió de la sensació de gana i d'ingesta d'aliment i el temps que dura aquest fenomen). Aquests senyals es poden veure alterats per qüestions emocionals. Quan l'aliment és una via per canalitzar emocions, estem en problemes.
Algunes eines útils per als que tendeixen a fer servir els aliments com a ansiolítics poden ser:
Menjar asseguts, amb plat i coberts
Menjar a poc a poc
No menjar i fer tasques paral·lelament
Crear un clima calm a l'hora de seure a menjarTot i això, moltes vegades la gestió de les nostres emocions de forma autònoma no és suficient i el millor és acudir a un professional de la salut mental, que treballi de forma integral juntament amb altres. Quan l'aliment torna un recurs freqüent per evitar, tapar o calmar una emoció o situació, l'espai terapèutic ens convoca a preguntar-nos pel seu significat ia parlar-nos de forma compassiva. Darrere d'aquests mecanismes, hi ha molt de material per conèixer-nos a nosaltres mateixos.
-----
Demana la teva sessió de valoració gratuïta amb l'equip de psicologia aquí .
Per a més informació podeu escriure a info@mpunti.es o al telèfon 722 530 271.