La teva cistella és buida
La PNIE (psico-neuro-immunoendocrinologia) és la disciplina que busca l'origen i el procés pel qual el teu cos deixa de realitzar correctament les seves funcions i finalment emmalalteix o apareixen símptomes. Es basa en un tractament conjunt; és a dir, no tractar els símptomes per separat, sinó que cerca relacionar tots els sistemes corporals: neurològic, digestiu, dèrmic, hormonal…
A la PNIE s'usen diferents eines com: canvis en alimentació i hàbits de vida, treball emocional, exercici, suplementació… Bàsicament, el que fa diferent un tractament de salut basat en la PNIE és el seu enfocament global i sistèmic.
Cal tenir en compte que només un percentatge molt petit de malalties tenen base genètica, per això proposar canvis en l'estil de vida jugarà un impacte crucial en la recuperació de la salut. Tenir un intestí sa, bona alimentació, gestió emocional, control de l'estrès, bon descans, moure't… seran les claus per recuperar però sobretot mantenir la teva salut a llarg termini.
La PNIE no és una teràpia alternativa, sinó que té evidència científica. A més, els diagnòstics es basen en proves mèdiques contrastades: analítiques de sang, test de disbiosi intestinal, test d'histaminosi no al·lèrgica… És per això que no exclou la medicina al·lopàtica o tradicional, sinó que es complementa i s'està en comunicació. La PNI no s'ha de basar a canviar fàrmacs per suplements; hem de buscar la causa d'aquests símptomes i veure si hi ha marge de millora o curació . Moltes vegades, la medicació tradicional serà necessària i ben indicada, però en altres casos hem de persistir buscar l'origen del desajust orgànic.
Aquesta disciplina no tracta malalties, sinó persones. És a dir, no tractarem un hipotiroïdisme, sinó una persona amb hipotiroïdisme: amb els seus símptomes específics, la seva història personal, el seu entorn, hàbits, etc. El fet d'entendre perquè s'han generat els símptomes i poder-ho explicar al pacient, fa que aquest pugui apoderar-se, entendre'l i fer els canvis necessaris per millorar. Per exemple, un pacient pot diagnosticar-se de SIBO (sobrecreixement bacterià en intestí prim) però hem de buscar el perquè s'ha originat: potser per hipoclorhidria (manca d'acidesa estomacal)? I si és així, per què s'ha generat aquesta disminució d'àcid? Per estrès, gastritis, helicobacter pilory, presa de llarga durada de medicaments inhibidors de la bomba de protons (tipus omeoprazol)? Com veieu, cada cas serà únic i diferent. I això és el que serà important i marcarà el tractament que cal seguir.
La PNI fuig d'un diagnòstic que catalogui la persona de “per vida”, ja que això genera etiquetar la persona amb la seva malaltia i genera una càrrega invisible: “si no puc deixar d'estar malalta, perquè faré canvis? ”. La PNIE se centra molt en els símptomes per entendre què està passant a cada moment. I fins i tot havent-hi proves, diagnòstics, analítiques, tests… hem de centrar-nos en els símptomes que hi hagi a cada moment. Perquè les proves són, tal com diuen, complementàries. Això ho ha d'entendre tant el terapeuta com el pacient, que sol estar massa centrat en números, gràfiques i s'oblida d'escoltar-se ell mateix.
És important tenir en compte que la salut i la malaltia no és una cosa estàtica, sinó que com la vida mateixa, és viva i contínua. Per això, després d'una millora, podem recaure en els símptomes o bé que n'apareguin d'altres de diferents. En aquests casos caldrà analitzar que hem desatès (alimentació, emocions, esport, descans…) i començar a treballar-hi.
Un altre punt important a tenir en compte és que la PNI només la practiquen terapeutes que siguin professionals sanitaris: metges, infermeres, fisioterapeutes, osteòpates, nutricionistes, psicòlegs… Tot i tenir formació sanitària i haver après a relacionar els sistemes, això no exclou que es hagi de derivar quan sigui procedent. El terapeuta haurà d'explorar quina és l'àrea on s'ha de treballar i donat el cas, haurà de derivar-se a l'especialista adequat per fer proves o seguir un tractament específic: digestòleg, ginecòleg, psicòleg, entrenador, etc. Per exemple, un fisioterapeuta coneixerà que per millorar una lesió l'alimentació és indispensable. O el nutricionista, ha de derivar al digestòleg quan sospiti o detecti paràmetres alterats per descartar patologies com gastritis autoimmunes, sospita de pòlips o úlceres estomacals o intestinals, etc.
Aquest darrer punt ha de ser tingut en compte també pel pacient: el terapeuta PNI no té totes les respostes, i per això, la derivació als professionals adequats serà el factor clau. El terapeuta sabrà relacionar símptomes, però evidentment, no està format a totes les àrees de la salut, per la qual cosa serà impossible abastar-ho tot de forma individual i senyalitzarà el pacient amb qui professional hauria de completar el tractament.
En general, els terapeutes amb formació a PNIE, a causa de la visió integral de salut, solen prioritzar l'escolta i l'empatia amb el pacient . És molt simple però amb grans repercussions, ja que exerceix un efecte reconfortant per a aquella persona que ha passat per molts especialistes i se sent incompresa. Aquest gest genera moltes vegades una reducció del nivell d'alerta, reduint significativament els nivells d'estrès i cortisol, amb tots els beneficis que això tindrà a l'estat de salut del pacient.
Així que si sents que aquesta és la visió que desitges per recuperar la teva salut, posa't en contacte amb un PNI!
—
Si desitges una cita amb el nostre equip integratiu pots escriure a info@mpunti.es o al nostre WhatsApp +34 722 530 271.
Equip multidisciplinari de nutrició-psiconeuroimmunologia, psicologia, entrenament físic i endocrinologia .
L'ésser humà és capaç d'adaptar-se gairebé a qualsevol situació. Això és un avantatge increïble per a la supervivència de l'espècie. Ens permet perfeccionar estratègies i mecanismes perquè formin part del nostre dia a dia, com les nostres eines de butxaca.
