La teva cistella és buida
La prevalença de la infecció pel VPH és diferent segons la zona geogràfica a Espanya, però es calcula que fins a un 80% de la població sexualment activa l'ha patit al llarg de la seva vida.
Normalment el nostre sistema immunitari és capaç de resoldre la infecció per ell mateix en menys d'un any, però hi ha molts genotips (tipus) diferents de VPH. Alguns tipus poden causar problemes de salut com berrugues genitals i càncer que poden aparèixer anys després de contraure la malaltia, però altres poden no causar cap simptomatologia i desaparèixer al cap de pocs mesos. De fet, la negativització de la detecció viral es produeix en aproximadament el 90% dels casos als 18-24 mesos, de manera que només un 10% de les infeccions en resultaran persistents.
El VPH és un virus ADN de doble cadena i els genotips del VPH es divideixen en aquells de baix risc oncogènic (6, 11, 40, 42, 53, 54 i 57) i aquells de risc alt (16, 18, 32, 35) , 39, 45, 51, 56 i 58) 1. El VPH s'ha identificat com a causant de diferents càncers de cap i coll, sent el VPH-16 el més freqüentment associat al carcinoma de laringe. La infecció per genotips virals d'alt risc és especialment el 16 i el 18.
Una persona pot contraure el VPH tenint relacions sexuals vaginals o anals i, encara que en menor freqüència orals, amb una persona que tingui el virus, encara que aquesta no presenti símptomes.
El càncer de coll uterí es correlaciona amb el VPH i la infecció es troba en pràcticament els casos de càncer d'úter, en concret un 99.7%. De fet, si ho comparem amb el càncer de pulmó per exemple, el risc de càncer de pulmó en una persona fumadora a no fumadora és de 8 vegades més , però el risc de càncer de cèrvix és 434 vegades més gran en dona positiva a una no positiva amb un VPH del genotip 16 i 18.
Les persones sexualment actius haurien de realitzar el seu ginecològic amb freqüència, ja que la detecció a temps del virus és clau tant per no contagiar la resta de companys sexuals com per prevenir el càncer d'úter.
Les tècniques emprades per a la detecció del VPH són a través d'una mostra presa a la citologia (PAP) que permet detectar cèl·lules anormals al coll de l'úter i d'altra banda tenim les proves VPH per analitzar el material genètic on es pot diferenciar el tipus de virus VPH i la seva virulència a les cèl·lules del coll uterí.
El primer mecanisme protector, per descomptat, és l'ús d'anticonceptiu durant el sexe via vaginal, oral i anal per prevenir el contagi.
Sabem a més a més que el genotip no serà únicament la raó per la qual podem desenvolupar un càncer de coll uterí, sinó que hi ha molts altres factors que entren en joc. Per descomptat, es considera la infecció persistent per aquest virus condició necessària per desenvolupar càncer, però no seria suficient per al procés oncogènic. Això vol dir que l'evolució d'aquest virus dependrà de diversos factors:
Capacitat d'aclariment viral i permeabilitat epitelial
El nostre sistema immunitari davant de la detecció d'aquest virus lluitarà per eradicar-lo. Per tant, mantenir un sistema immune competent és vital tant per a la prevenció com el tractament.
Algunes estratègies que podem utilitzar són:
· Tenir uns nivells de vitamina D adequats, idealment entre uns 30/50ng/ml. En aquest estudi, les probabilitats d'infecció per VPH d'alt risc van augmentar en dones amb deficiència de vitamina D (ORa, 1,41; IC del 95%, 1,02-1,97) en comparació amb les dones amb prou vitamina D. És important combinar-ho amb magnesi per poder convertir la vitamina D en la seva forma activa, a més de prendre un suplement de 2.000/4.000 UI dia a l'hivern i la tardor i una exposició solar mínima de 15/20 minuts diaris.
· Realitzar exercici físic: segons una revisió de 2019 publicada al Journal of Sport and Health Science, l'exercici mobilitza les cèl·lules immunitàries que combaten els patògens i la inflamació ajudant a retardar els efectes de l'envelliment del sistema immunitari. En realitzar exercici físic va augmentar la temperatura corporal dilatant els vasos sanguinis facilitant el tràfic de sang de cèl·lules sanguínies, entre elles les cèl·lules immunitàries. A més l'exercici també augmenta incrementa la quantitat de glòbuls blancs (leucòcits, neutròfils, natural killer…) que ens protegeixen davant agents patògens. A més, les cèl·lules musculars produeixen mioquines, disminuint la inflamació, regulant el sistema immune i impactant en la salut metabòlica.
· Mantenir una nutrició adequada i saludable , rica en proteïnes (ous, carn de qualitat, peix, lactis…), greixos saludables (oli d'oliva, oli de coco, alvocat, fruita seca, olives…) i vegetals ens aporta vitamines i minerals necessaris perquè el nostre sistema immune sigui competent.
· Prendre'ns moments de descans , doncs l'estrès deprimeix el sistema immunitari fent-ho més propens a patir infeccions ia tenir una resposta inadequada i insuficient davant d'una infecció.
Microbiota vaginal i endometrial
Tot i que de moment és poc coneguda, sabem que la microbiota vaginal té un paper decisiu en la progressió del VPH (3).
Quan parlem de microbiota vaginal ens referim al nínxol de microorganismes que habiten la vagina i que són presents de manera natural en totes les dones. La major part d'aquests bacteris són bacteris del gènere Lactobacillus, que ens ajuden a produir substàncies antimicrobianes que ens protegeixen davant d'infeccions. També ajuda a evitar que s'adhereixin a l'epiteli, produir substàncies antiinflamatòries i coagregació amb patògens. Concretament aquella dominada per Lactobacillus crispatus, L. jensenii i L. gasseri confereix un ecosistema protector.
Diversos estudis mostren que una microbiota distbiòtica, desequilibrada, amb predomini de bacteris com Gardnerella o Ureaplasma o fongs del gènere Candida augmenta el risc de contracció del VPH i un empitjorament de levolució.
Per tant, per mantenir una microbiota saludable, serà recomanable mantenir un sistema immunitari fort per prevenir infeccions, ja que la presa indiscriminada d'antibiòtics redueix la comunitat de bacteris protectors vaginals i per tant predisposa a la contracció d'ETS com VPH, Chlamydia, Gonorrea, etc.
La presa de probiòtics i prebiòtics vaginals pot ser una gran eina tant de prevenció com de tractament davant del VPH, especialment els dies abans i després de la menstruació. Es recomana ladministració de càpsules vaginals de 7 a 10 dies al mes o la presa de probiòtics orals rics a Lactobacillus de 15 a 30 dies al mes.
Si us ha agradat, no dubteu a compartir aquest post per ajudar més dones a la prevenció i tractament del VPH.
Si desitges més informació sobre les nostres consultes per ajudar a enfortir el teu sistema immune o/i analitzar el teu microbiota vaginal pots contractar el pack inicial aquí o escriure a info@mpunti.es .
BIBLIOGRAFIA
