La teva cistella és buida
Els coronavirus són un tipus de virus RNA que tenen una gran capacitat dadaptació en altres espècies i són molt variables. La pandèmia va començar el desembre del 2019 a Wuhan, Xina, on es va detectar el virus que avui anomenem SARS-CoV-2. A causa de les seves proteïnes S (el que anomenem “spike”, com a petites pues) s'ancoren a les nostres cèl·lules per poder proliferar. A diferència d'altres virus com SARS o MERS, aquest virus és menys letal, però té una afinitat d'entre 10-20 vegades superior a SARS-CoV-1 i té una taxa de reproducció molt més elevada que altres coronavirus.
Aquest virus és capaç d'entrar al nostre cos a través d'uns receptors, unes “portes” anomenades ACE2 localitzades a les nostres cèl·lules, on el virus s'ancora. Aquests receptors estan en elevades quantitats a les cèl·lules alveolars tipus I i tipus II cèl·lules gàstriques i enteròcits, al fetge i als conductes biliars.
La infecció per COVID-19 té efectes multisistèmics, que inclouen inflamació sistèmica, desregulació immune, activació de l'eix hipotalàmic-pituitari-adrenocortical que condueix a immunosupressió i limfopènia, un estat d'hipercoagulabilitat, encefalopatia i encefalitis, i al 2020).
De què parlem quan parlem de long Covid?
Tot i que el 33-45% de les infeccions per COVID-19 són asimptomàtiques, algunes persones pateixen seqüeles i altres problemes de salut que es persisteixen més de 4 a 6 setmanes.
Un 10/20% (alguns estudis apunten fins a un 15-20%) pateix el que anomenem COVID Persistent o Long COVID: aquestes persones no es recuperen completament passades 4 setmanes i romanen amb simptomatologia que els incapacita afectant la seva qualitat de vida. Les dones de mitjana edat i homes amb comorbiditats associades al voltant dels 70 anys són les que més predomina el LC. Els símptomes més persistents i fins i tot incapacitants són:
Quines són les hipòtesis darrere del Long Covid?
Encara ens falta molta informació i alguns símptomes no se'ls pot donar encara una explicació exacta, però sí que hi ha diverses hipòtesis:
Com més inflamació hagi passat durant la infecció pitjor serà la recuperació i més probabilitats tindrem de patir seqüeles. Sabem que les persones amb hipertensió, diabetis, obesitat, resistència a la insulina i fumadors, entre altres, agreugen els quadres i augmenta el risc de patir un cóvid molt més greu, per tant, encara que la genètica sigui un factor més, sabem amb seguretat que el nostre estil de vida ens pot ajudar a prevenir el risc de contagis, a tenir un COVID molt més lleu ia recuperar-nos abans.
Per exemple segons una metaanàlisi publicada a Medrxiv conclou que uns nivells adequats de Vitamina D comporten una disminució significativa de la mortalitat davant la infecció i una taxa més baixa d'ingrés a la unitat de cures intensives (UCI), a més d'una disminució dels marcadors inflamatoris.
També un treball de Salgado-Aranda publicat per membres de l'Hospital Clínic San Carlos de Madrid (2021) observava que el sedentarisme augmentava x6 els riscos de mortalitat per COVID-19.
Una altra revisió narrativa conclou que el zinc inhibeix la replicació de virus com el SARS-coronavirus, hepatitis C, hepatitis E i la influença H1N1. El zinc de més pot inhibir ARN polimerasa dependent d'ARN detenint la replicació del virus a l'hoste. Els nivells de zinc solen ser baixos en els pacients sèptics i es correlacionen inversament amb la severitat de la malaltia i la presència de citocines proinflamatòries com IL-6, IL-8 i TNFα.
Com veiem, aquests només són alguns dels molts estudis que demostren que la nutrició i l'estil de vida poden marcar una clara diferència en com passem aquesta infecció i la nostra capacitat per recuperar-nos.
Què puc fer aleshores per millorar el long covid?
En un primer punt hem de recordar que hem d'acudir al nostre metge perquè ens facin un seguiment correcte del nostre cas, ja que cada persona té unes afeccions i símptomes diferents i per tant, l'abordatge serà diferent.
En segon lloc, hem de tenir en compte que a part dels símptomes físics hem de prestar atenció a la salut mental. Molts pacients pateixen estrès posttraumàtic, ansietat i depressió per por del contagi i degut també al distanciament social. L'angoixa, la solitud, la tristesa i la impotència de la situació que causa aquesta pandèmia s'han de tenir en compte per tractar el pacient d'una manera més holística i integrativa. El suport d'un psicòleg en persones que pateixen aquest tipus de problemes de salut mental hauria de ser indispensable per millorar el pacient.
Finalment una nutrició antiinflamatòria ens ajudarà a recuperar-nos ia enfortir el nostre sistema immune davant de possibles noves infeccions.
La reducció de menjars a 2 o 3 al dia i el dejuni intermitent de 14 a 16 hores també podria ajudar a reduir els nivells d'inflamació.
Recomanaríem evitar aliments processats i alts en sucres, centrant-nos que en cada plat consumim proteïnes de qualitat (ou, carn, peix, lactis…), greixos saludables (alvocat, oli d'oliva, olives, oli de coco, peix blau petit…) i carbohidrats de baix índex glucèmic (tubercles, quinoa, blat sarraí…). El consum de crucíferes, raïms, ceba, te verd, gingebre, cúrcuma i els fruits vermells ajudaran a reduir els nivells de NF-kB i regular la inflamació.
A causa de la cascada inflamatòria que provoca COVID 19 i que la majoria de pacients a Europa presenten uns nivells desequilibrats d'Omega 3 per poder resoldre la inflamació, veiem beneficiosa l'administració de 4 a 10gr de principi actiu d'Omega 3 diaris, de 60% EPA i 40% DHEA.
També seria recomanable l'administració de vitamina D, altament deficitària a la població mundial per ajudar el nostre sistema immune a resoldre la inflamació, reduir la pressió arterial, regular els nivells de sucre entre molts altres beneficis. Serà important la suplementació amb Magnesi, ja que la vitamina D genera depleció d'aquest mineral que és clau en el metabolisme de la vitamina D perquè s'expressi el receptor cel·lular VDR, perquè la vitamina D s'uneixi a la proteïna d'unió i per sintetitzar 25-OH D i 1,25 (OH). Es recomana avaluar els nivells de minerals i vitamines com el seleni, el zinc, el ferro, el coure, etc. de manera individualitzada.
Finalment recomanem la realització d'exercici aeròbic controlat i sobretot entrenament de la força per recuperar la massa muscular perduda que sol passar degut a la inactivitat ia la infecció, a més dels múltiples beneficis en la regulació del sistema immune, l'impacte salut mitocondrial i en el metabolisme a la inflamació.
Sens dubte, l'abordatge holístic i individualitzat del pacient és indispensable per a una resolució dels símptomes i una millora de la qualitat de vida.
Si vols posar remei a la fatiga i altres símptomes relacionats amb el long-covid, sol·licita la teva cita aquí .
Fonts
Garner P. Covid-19 and fatigue—a game of snakes and ladders. BMJ Blogs, Maig 19, 2020. https://blogs.bmj.com/bmj/2020/05/19/paul-garner-covid- 19-and-fatigue-a-game-of-snakes-and-ladders/ (accessed Dec 10, 2020).
Wood E, Hall KH, Tate W. Role de mitochondria, oxidatiu estrès i respondre a antioxidants in myalgic encephalomyelitis/chronic fatigue syndrome: A possible approach to SARS-CoV-2 'long-haulers'? Chronic Dis Transl Med [Internet]. 2021;7(1):14–26. Available from: https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S2095882X20300839
Cashman KD, Dowling KG, Škrabàková Z, González-Gross M, Valtuenya J, De Henauw S, Moreno L, Damsgaard CT, Michaelsen KF, Mølgaard C, Jorde R, Grimnes G, Moschonis G, Mavrogianni C, Manios I, Thamm M , Mensink GB, Rabenberg M, Busch MA, Cox L, Meadows S, Goldberg G, Prentice A, Dekker JM, Nijpels G, Pilz S, Swart KM, van Schoor NM, Lips P, Eiriksdottir G, Gudnason V, Cotch MF, Koskinen S, Lamberg-Allardt C, Durada-Arvizu RA, Sempos CT, Kiely M. Vitamin D deficiency in Europe: pandemic? Am J Clin Nutr. 2016 Apr;103(4):1033-44. doi: 10.3945/ajcn.115.120873. Epub 2016 Feb 10. PMID: 26864360; PMCID: PMC5527850.
Liu Z, Xia X, Wei X, Li J, Yang J, Tan H, et al. Composició i divergent coronavirus spike proteins and host ACE2 receptors predict potential intermediate hosts of SARS-CoV-2. J Med Virol. 2020;92(6):595–601.
Associació Espanyola de Fisioterapeutes a Atenció primària i Salut Comunitària. Recomanacions per a l'atenció fisioteràpica a pacients afectats per infecció COVID-19 des d'atenció primària i comunitària. 2020; Available from: http://www.aefi.net/Portals/1/coronavirus/Recomanacions Fisioteràpia APySC pacients afectats COVID19.pdf
Smondack P, Gravier F, PRieur G, Repel·la A, Muir J, Cuvelier A, et al. Kinésithérapie et COVID-19 : de la reanimació à la réhabilitation à domicile. Synthèse des recommandations internationales. Ann Oncol [Internet]. 2020;37:811–22. Available from: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7552976/pdf/main.pdf
O'Sullivan O. Long-term sequela following previous coronavirus epidemics. Clin Med. 2021;21(1):e68–70.
Mohamed AA, Alawna M. Role d'incrementar l'aeròbic capacity en improvar la funció d'immune i respiratoris sistemes en pacients amb coronavirus (COVID-19): A review. Diabetis Metab Syndr Clin Res Rev [Internet]. 2020;14(4):489–96. Available from: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7186129/pdf/main.pdf
Lutchmansingh DD, Knauert MP, Antin-Ozerkis DE, Chupp G, Cohn L, Dela Cruz CS, et al. A Clinic Blueprint per Post-Coronavirus Disease 2019 RECOVERY: Learning From the Past, Looking to the Future. Chest [Internet]. 2020;159(3):949–58. Available from: http://ovidsp.ovid.com/ovidweb.cgi?T=JS&PAGE=reference&D=medp&NEWS=N&AN=33159907
SEPAR. Fisioteràpia respiratòria en el maneig del pacinet amb COVID-19: Recomanaicones generals. Versió 26/03/2020. 2020; Available from: https://www.sermef.es/wp- content/uploads/2020/04/Guia-general-fisioteràpia-respiratòria.-SEPAR.pdf
Office for National Statistics. The prevalence of long COVID symptoms and COVID-19 complications. Dec 16, 2020. https://www.ons.gov.uk/ news/statementsandletters/theprevalenceoflongcovidsymptoms andcovid19complications (accessed Dec 16, 2020).
Greenhalgh T, Knight M, A'Court C, Buxton M, Husain L. Management de postacute covid-19 in primary care. BMJ 2020; 370: m3026.
Puntmann VO, Carerj ML, Wieters I, et al. Outcomes of cardiovascular magnetic ressonance imaging in patients recentment recovered from coronavirus disease 2019 (COVID-19). JAMA Cardiol 2020; 5: 1265–73.
Libby P, Luscher T. COVID-19 és, en l'endemà, en endothelial disease . Eur Heart J 2020; 41: 3038–44.
Lokugamage A, Taylor S, Rayner C. Patients' experiències de “longcovid” són missing from the NHS narrative. BMJ Blog , July 10, 2020. https://blogs.bmj. com/bmj/2020/07/10/patients-experiences-of-longcovid-are-missing- from-the-nhs-narrative/ (accessed Dec 10, 2020).
Jensen L, “Just stay at home” és lonely and terrifying. BMJ 2020; 371: m3807.
L'ésser humà és capaç d'adaptar-se gairebé a qualsevol situació. Això és un avantatge increïble per a la supervivència de l'espècie. Ens permet perfeccionar estratègies i mecanismes perquè formin part del nostre dia a dia, com les nostres eines de butxaca.
