La teva cistella és buida
La síndrome de l'ovari poliquístic (SOP) és una de les disfuncions més freqüents en dones en edat fèrtil. A Espanya es calcula que afecta entre el 6 i el 21% de la població femenina .
Una disfunció no és una malaltia. Una disfunció és “una cosa que no funciona
correctament” i, com a tal, podem intervenir per corregir-ho.
Perquè hi hagi un diagnòstic de SOP s'han de complir aquests 3 criteris:
1. Hiperandrogenisme clínic (acne, aparició de pèl corporal o caiguda excessiva
del cabell) i/o bioquímic (hormones androgèniques elevades en analítica).
2. Disfunció ovàrica, que es pot manifestar com a oilgomenorrea (cicles poc
freqüents de més de 45 dies), amenorrea (absència de menstruació al
menys durant 3 mesos) i/o presència de quists als ovaris.
3. Exclusió d'altres desordres derivats de l'excés d'andrògens i
desordres de l'ovulació (a descartar amb el metge si hi ha sospita).
Existeixen principalment 4 tipus de SOP, sent el més freqüent el primer del que
parlarem, i cadascun requereix una estratègia terapèutica
individualitzada.
TIPUS DE SOP
1) SOP amb resistència a la insulina
La resistència a la insulina és una condició a nivell metabòlic en què existeix un
excés dinsulina però el cos no pot gestionar correctament. Per posar una metàfora és com si la insulina truca a la porta de les cèl·lules, però aquestes han generat resistència i no la deixen entrar.
Aquesta situació és més freqüent en persones amb sobrepès i/o sedentàries i/o amb una dieta excessivament alta en carbohidrats refinats i/o amb antecedents familiars de diabetis tipus II.
La insulina actua sinèrgicament amb l'hormona luteïnitzant (LH) incrementant la producció d'andrògens a la cèl·lula teca. A més, la insulina inhibeix la sex hormone binding globulin (SHBG), de manera que quedaran més andrògens en forma lliure.
Per tant, corregir aquest desajust metabòlic mitjançant una dieta adequada i adaptada a la persona, així com la implementació d'exercici físic i la regulació dels bioritmes, seran la principal estratègia que cal seguir.
2) SOP post-píndola
Es tractaria en realitat d'un fals SOP (llevat que la persona estigui prenent la
píndola perquè ja abans tenia SOP). Aquí ens referim a l'augment d'antdrogens que es produeix com a rebot en deixar la píndola i passaria principalment quan parlem de la píndola combinada amb estrogen + progestina antiandrògena.
En general amb el temps tendeix a resoldre's per si mateix, però poden passar
diversos anys, cosa que resulta desesperant. Hi ha estratègies terapèutiques que es poden implementar per ajudar el cos a tornar com més aviat millor al punt d'equilibri hormonal.
3) SOP inflamatori
En la inflamació crònica de baix grau es generen una sèrie de missatgers químics anomenats citoquines que promouen una resistència a la insulina, però per un mecanisme diferent de l'esmentat al punt 1. Aquesta resistència a la insulina és més subtil i pot no aparèixer a les analítiques.
D'altra banda se sap que l'enzim esteroidogènic ovàric responsable de la
producció d'andrògens es regula per estímuls proinflamatoris i s'inhibeix per agents antiinflamatoris (estudi).
Aquí l'estratègia és, per una banda, seguir una pauta nutricional antiinflamatòria i, de l'altra, abordar i resoldre aquells altres factors que puguin estar perpetuant aquesta inflamació crònica, com ara problemes digestius o sensibilitats alimentàries, entre d'altres.
4) SOP suprarenal
És el menys freqüent i més difícil d'abordar. No respon a una resistència a la insulina o un estat inflamatori, sinó que hi ha certa tendència genètica que es manifestarà o no en funció de mecanismes epigenètics (ambient i estil de vida).
Les dones amb SOP adrenal presenten a l'analítica una elevació de DHEA però altres andrògens.
Aquí l'estratègia tindrà més a veure amb regular l'estrès mitjançant exercici físic adaptat a la persona, aconseguir un bon descans, regulació de bioritmes, teràpia psicològica per aprendre a gestionar l'estrès i, si cal, es pot recolzar amb plantes adaptògenes.
Com veus, no tots els SOP són iguals i, per tant, les pautes a seguir tampoc. És normal que tinguis dubtes! Al nostre equip podem assessorar-te i acompanyar-te en el procés.
La relación entre el intestino y el sistema inmunológico ha despertado gran interés en los últimos años, en especial dentro de la salud integrativa y funcional.
Gracias a numerosos estudios, se ha descubierto que un desequilibrio en el microbioma intestinal, conocido como disbiosis, puede ser uno de los factores claveen el desarrollo de diversas enfermedades autoinmunes.
