La teva cistella és buida
Cada cop tenim més informació recolzada per la ciència que ens afirma la importància de l'equilibri de l'ecosistema intestinal i l'impacte que té a la nostra salut.
Gràcies als estudis de Susan Lynch, Indira Mysoreka, Dra. Aagaard, María Domínguez-Bello, i Wang i cols. s'ha començat a demostrar que la teoria preestablerta de l'úter estèril de Henry Tissier, que afirmava que la colonització bacteriana començava al naixement, podria ser més complexa del que pensàvem. Gràcies a diversos estudis, ara sabem que colonització del microbioma comença dins del ventre de la mare abans del naixement, ja que s'han trobat comunitats bacterianes no invasives (no hi ha una resposta adversa per part del sistema immune) al mecòni i la placenta.
Sabem que la microbiota de la mare influeix en la del nadó, especialment la bucal i la intestinal, ja que hi ha diverses vies per les quals aquests bacteris poden arribar fins a la placenta mitjançant el raspallat o mitjançant el transport per part del sistema immunitari de bacteris “ amigables” de l'intestí de la mare al nadó (C Milani, 2017).
La presa de profilaxi intrauterina (l'administració d'antibiòtics a la mare durant el part), el tipus de part, el tipus de lactància i l'estil de la vida de la mare influiran en el desenvolupament de la microbiota del nadó i el sistema immunitari, doncs sabem que els bacteris amigables com els Bifidobacteris i els Lactobacillus entrenen al sistema immunitari, millorant l'absorció de nutrients, exercint funcions de protecció davant de patògens ia més impedint la infecció de possibles agents patògens.
Segons la revista Science Translational Medicine , que ha publicat recentment diversos estudis observacionals i en animals, quan es produeixen desequilibris en aquest conjunt de microorganismes durant la primera infància, augmenta el risc de patir obesitat, asma, al·lèrgies, diabetis i malalties autoimmunes més endavant a la vida. Les investigacions conclouen que els petits que havien rebut diverses dosis d'antibiòtics durant els primers tres anys de vida tenien menys diversitat de bacteris, considerat un factor clau per a una microbiota sana, i, a més, albergaven gens de resistència contra aquests fàrmacs.
És per això que hem de tractar de cultivar una microbiota saludable tant als nostres fills com als pares a través d'una correcta alimentació lliure de productes processats, farines refinades, greixos hidrogenats i sucres i proporcionar aliments d'alta densitat nutricional que no inflamin el nostre intestí .
A més, hem de ser conscients dels múltiples beneficis de l'ús de probiòtics en pediatria, especialment en casos de:
El tipus de lactància del nadó és vital, i és per això que es recomana la lactància materna, ja que conté un alt contingut en GOS (més de , un tipus de fibra present a la llet materna que no es digereix i serveix d'aliment per a les Bifidobacteris També conté lactosa que és beneficiosa per al creixement dels Lactobacillus, immunoglobulines, colesterol i molts altres nutrients beneficiosos per al creixement i el desenvolupament del nadó, és per això que cada vegada més s'afegeix a les llets de fórmula prebiotics com FOS GOS i probiòtics per intentar imitar la llet materna en nadons que no poden consumir llet materna.
D'altra banda, l'administració enteral de probiòtics des dels primers dies de vida en pretermes és una teràpia molt estesa a gran part de les unitats neonatals, per la seva demostrada efectivitat en la reducció de l'enterocolitis necrosant. En el pla neurològic, se'ls atribueix una acció antiinflamatòria local, en modular la resposta immune que, consegüentment, es podria traduir en un menor dany a la substància blanca encefàlica (eix microbioma-intestí-cervell).
L'ús de probiòtics ajuda a lluitar contra els agents enteropatògens, perquè competeixen per l'obtenció de nutrients i llocs d'unió disponibles, acidifiquen els continguts intestinals, produeixen una varietat de productes químics i augmenten les respostes immunitàries específiques i no específiques i amb la qual cosa seria beneficiós en el cas de gastrointeritis i diarrea.
Almenys, en teoria, l'ús de probiòtics podria tenir algun inconvenient, sobretot en pretermes, l'intestí dels quals no té una funció eficaç de barrera i posseeix una permeabilitat més gran a diversos antígens. Això podria originar una translocació bacteriana i potencial risc de sèpsia, com s'ha demostrat en models animals, però en la resta de casos, l'ús de probiòtics seria recomanat, especialment els gèneres Bifidobacterium i Lactobacillus: Bifidobacterium breve , L. bulgaricus , L. reuteri , Lactobacillus rhamnosus GG Bifidobacterium infantis i Saccaromyces Boulardii.
És per això que hem de tenir cura de la salut intestinal dels nostres petits amb una correcta alimentació, prevenció i tractament específic en cas que el pacient presenti còlics, restrenyiment, diarrea o una alteració a l'hàbit d'evacuació.
La relación entre el intestino y el sistema inmunológico ha despertado gran interés en los últimos años, en especial dentro de la salud integrativa y funcional.
Gracias a numerosos estudios, se ha descubierto que un desequilibrio en el microbioma intestinal, conocido como disbiosis, puede ser uno de los factores claveen el desarrollo de diversas enfermedades autoinmunes.
