La teva cistella és buida
Què és la histamina
La histamina, descoberta el 1910 per Henry Dale i Patrick Laidlaw és una amina (hidrofílica, aromàtica i vasoactiva) i la coneixem majoritàriament pel seu paper davant d'infeccions i al·lèrgies. La histamina la produeix el propi cos davant de les respostes al·lèrgiques a nivell del sistema immunològic: davant d'una infecció o una al·lèrgia, els glòbuls blancs es coordinen per alliberar molècules que en ajuntar-se incrementen l'atac per a l'eliminació del patogen (paràsits, bacteris….) augmentant la inflamació i reclutaminent d'altres cèl·lules del sistema immunitari per poder resoldre la infecció com més aviat millor.
On es produeix?
Hem de saber que hi ha la histamina sanguínia i la neuronal. La histamina sanguínia a es produeix i emmagatzema majoritàriament en els mastòcits i basòfils (també en altres cèl·lules, però en menor quantitat), localitzats a la pell i l'aparell respiratori; és per això que les reaccions al·lèrgiques més freqüents es localitzen a la pell i al tracte respiratori. Quan ocorre una infecció o reacció al·lèrgica, els mastòcits es posen en marxa alliberant grans quantitats d'histamina, provocant símptomes per eliminar la infecció com a pruïja, dilatació dels gots, necessaris per acabar amb el microorganisme.
A les al·lèrgies o intoleràncies alimentàries no al·lèrgiques, el cos reconeix com a estrany algun agent ambiental o una proteïna alimentària, reaccionant com si fos un agent patogen (un paràsit, un bacteri…) i sentim els mateixos símptomes que si tinguéssim una infecció.
Tots tenim histamina sanguínia i neuronal. A nivell perifèric (histamina sanguínia), aquesta té efectes en la freqüència i la força de la contracció cardíaca, la contracció del múscul llis de les vies respiratòries i del sistema gastrointestinal, les respostes al·lèrgica i immune i la secreció gàstrica àcida. També es produeix histamina al cervell: la histamina no és capaç de travessar la barrera hematoencefàlica, per la qual cosa la majoria de la histamina cerebral és sintetitzada pel propi cervell i les neurones que sintetitzen histamina. Al Sistema Nerviós Central, la histamina regula el cicle son-vigília, la conducta motora, la ingestió d'aigua i aliment, la conducta sexual, l'aprenentatge i la memòria.
Com l'eliminem
L'enzim DAO elimina la histamina extracel·lular i no s'ha detectat al SNC, però l'enzim HMNT catabolitza la histamina intracel·lular i s'ha detectat al cervell. S'elimina específicament per la via de la metilació hepàtica, per tant polimorfismes en la metilació o dèficit de cofactors (vitamina B12, turó, betaïna, folat….) pot provocar més dificultats per eliminar l'excés d'histamina al cos.
Histamina exògena: la histamina als aliments
La histamina exògena (la que no produeix el cos, present als aliments) s'associa habitualment amb altres amines biogenes farmacològicament actives pels microorganismes que tenen activitat d'histidina descarboxilasa durant el processament o deteriorament dels aliments. Perquè la histamina causi reaccions adverses i símptomes ha de ser reabsorbida a l'intestí i transportada pel torrent sanguini sense que els enzims, diaminooxidases (DAO) i histamina N-metiltransferasa (HMT) presents a les cèl·lules epitelials intestinals la inactivin.
És per això quan mengem aliments en mal estat o tenim un dèficit genètic de DAO o tenim una gran permeabilitat intestinal, és probable que no tolerem grans quantitats d'histamina a causa del dèficit d'aquest enzim: en aquesta situació, en haver-hi una disminució de la degradació d'histamina, es produeix un excés d'histamina que provoca símptomes semblants a una reacció al·lèrgica. Aquests símptomes, mal de cap, diarrea, urticària, es poden reduir mitjançant una dieta sense histamina o amb fàrmacs antihistamínics (Maintz i Novak, 2007). Alguns aliments alts en histamina són la xocolata, els peixos blaus, el porc, els fermentats, el tomàquet o els espinacs entre d'altres. També alguns microorganismes com Candida spp o Clostridium spp poden produir histamina per ells mateixos, de manera que en casos de disbiosi intestinal podem tenir un excés de histamina.
Tot i això s'ha descobert que la quantitat de DAO mesurada en plasma no és una prova exacta, ja que s'ha observat activitat normal en teixits però baixa en sang, falta investigació sobre això per assegurar que les proves de DAO plasmàtica són fiables.
- Tècniques amb anticossos monoclonals contra la DAO mostren activitat normal de la DAO en teixits com a ronyó, intestí i placenta, mentre que aquests mateixos pacients presenten activitats amb prou feines rellevants de la DAO en plasma (Kofler H, 2009)
- Els nivells d'histamina a la sang s'incrementen igual en pacients amb DAO normal que en pacients amb dèficit de l'activitat DAO a la sang (Giera B, 2008)
Histamina endògena i intoleràncies alimentàries (Histaminosi alimentària no al·lèrgica)
Si pateixes aquesta afecció probablement et sentis identificat amb les situacions següents:
El dermografisme sol ser una de les característiques més comunes en els pacients amb histaminosi (Lovell P, 20007).
Et sents identificat? T'explico per què:
La síndrome HANA (Histaminosi alimentària no al·lèrgica) és un mecanisme d'alliberament endògen d'histamina, és a dir, que les cèl·lules del sistema immunitari són les que les alliberen en contra de certes proteïnes dels aliments. Quan ha passat alguna alteració al tub digestiu, proteïnes que haurien de romandre al tub digestiu travessa la mucosa digestiva produint una reacció negativa i inflamatòria mediada per cèl·lules del sistema immune, concretament Limfòcits T i Mastòcits, en què s'allibera histamina. Aquesta histamina s'acumula als teixits de forma lenta, per la qual cosa la simptomatologia no sempre és immediata, pot aparèixer a les hores o dies d'haver ingerit l'aliment.
Mecanisme de HANA (Elaborat per Maria Puntí, 2022)
Es caracteritza per ser una reacció silent, és a dir, els afectats no perden la salut immediatament, sinó que van entrant en un deteriorament progressiu que va empitjorant la seva qualitat de vida.
Quan s'hi acumula histamina, els símptomes són molt semblants a l'al·lèrgia:
Símptomes d'intolerància a la histamina (Maintz i Novak, 2007)
La histaminosi comparteix alguns símptomes amb les al·lèrgies , com rinitis, picors, vermellors, inflamació, etc. Per això, és força comú que les persones amb excés d'histamina hagin estat derivades a l'al·lergòleg, però aquest mecanisme no està intervingut per IgE i no té res a veure amb les al·lèrgies, és a dir, podem desenvolupar HANA al blat però no ser celíacs , de manera que el blat en aquest pacient hauria de ser retirat temporalment encara que no tingui al·lèrgia al blat, ja que té HANA al blat.
Aquestes persones normalment han estat diagnosticades incorrectament són fibromiàlgia, rinitis crònica, síndrome sensibilitat central o síndrome de l'intestí irritable. A més, solem observar en consulta que els pacients amb histaminosi solen recaure en processos com sobrecreixement bacterià, sobrecreixement fúngic o parasitosi, de manera que és imprescindible realitzar un pla adequat per a ells.
La solució no és una dieta baixa en histamina, sinó detectar contra quins aliments el teu cos està produint histamina.
Amb el test d'alliberament d'histamina de tercera generació i tractament adequat amb especialistes en histaminosi, podem revertir aquesta situació. L'examen que realitzem es fa via extracció de sang i podem avaluar contra quines proteïnes el teu cos està alliberant histamina (pollastre, gall dindi, arròs, patata, soja, certes fruites i verdures….) en exposar la sang a possibles al·lèrgens alimentaris. Finalment es fa una dieta d'acord amb els resultats mentre reparem el tub digestiu i la disbiosi intestinal.
Fonts
Elorza, FL.; Rubio N.; Lizaso M. Estandardització del test d'alliberament d'histamina. Allergology et Immunopathology, 1982; 10 (3), 221-228.
Nakane, H., et al. Histamine: Its novel role as an endogenous regulator of Amb A – dependent T cell proliferation. Inflammation Research, 2004; 53 (7), 324-328.
Passani, M., Panula, P., & Lin, J. (2014). Histamine in the brain. Frontiers In Systems Neuroscience , 8 . doi: 10.3389/fnsys.2014.00064
Kofler H, Aberer W, Deibl M, Hawranek TH, Klein G, Reider N, Fellner N. Diamine oxidase (DAO) sèrum activity: no és útil marker per diagnosi de histamine intolerance. Allergologie. 2009; 32: 105–109.
Giera B, Straube S, Konturek P, Hahn EG, Raithel M. Plasma histamine nivells i symptoms in double blind placebo controlled histamine provocation. Inflamm Res. 2008; 57(Suppl 1): S73– S74.
Rosell-Camps A, Zibetti S, Pérez-Esteban G, Vila-Vidal M, Ferrés-Ramis L, Garcia-Teresa-Garcia E. Histamine intolerància és a causa de les dignestives complaints in pediatric in pediatric. Rev Esp Enferm Dig. 2013; 105: 201–206.
Ramos-Jiménez J, et al. Histamina i comunicació intercel·lular: 99 anys d'història. Rev Biomed 2009; 20:100-126
Manzotti G, Breda D, Di Gioacchino M, Buraster SE. Sèrum diamine oxidase activity in patients with histamine intolerance. Int J Immunopathol Pharmacol. 2016; 29: 105-111.
Schwelberger HG. Histamine intolerance: overestimated or underestimated? Inflamm Res. 2009 Apr;58 Suppl 1:51-2. doi: 10.1007/s00011-009-2004-4. PMID: 19271146.
L'ésser humà és capaç d'adaptar-se gairebé a qualsevol situació. Això és un avantatge increïble per a la supervivència de l'espècie. Ens permet perfeccionar estratègies i mecanismes perquè formin part del nostre dia a dia, com les nostres eines de butxaca.
