La teva cistella és buida
Per abordar un problema de salut de manera encertada, és indispensable comptar amb un diagnòstic correcte. En cas contrari, el tractament resultarà ineficaç o, pitjor encara, anirem fent pals de cec sense solucionar res.
Lamentablement, la medicina acadèmica és molt quadriculada i tot allò que se surti una mica dels criteris diagnòstics o no és valorat o es classifica com a trastorn “funcional” i no se segueixen investigant les causes per trobar la millor solució.
Això passa en molts aspectes, un dels quals és la tiroide i els seus desajustos. I és que un desajust tiroïdal pot donar molts símptomes que sovint són ambigus com cansament, caiguda dels cabells, estat d'ànim baix, boira mental…
Si es detecta que la tiroide està fallant, probablement el/la pacient rebrà tractament hormonal substitutori, però això no sempre és la solució, perquè no s'està tenint en compte que la producció, conversió i absorció de l'hormona tiroïdal al cos implica diversos passos i que es pot fer un mal funcionament en qualsevol d'ells. Per aquest motiu hi ha pacients que arriben a regular els seus paràmetres de laboratori però se segueixen trobant malament
Si a això li sumem que, en alguns casos, les proves de laboratori poden ser normals podria passar que directament el metge descarti que la persona estigui patint problemes de tiroide, de manera que no tindrà accés a un tractament adequat.
Normalment el metge només demanarà, de primeres, Els valors de TSH i T4 (sense tenir en compte altres aspectes com T3 o anticossos). A més, els rangs de laboratori no es basen en investigacions que ens diguin quin podria ser un rang saludable, sinó en la mitjana de valors obtinguts de persones que acudeixen als laboratoris per realitzar proves, cosa que inclou gent la salut de la qual no és òptima (a “zona grisa”).
La idea d'aquest post és fer esment dels patrons d'alteració tiroïdal que sovint passen desapercebuts.
1. Conversió insuficient de T4 a T3
La glàndula tiroide fabrica dues hormones: aproximadament un 75% és T4 i un 25% és T3. T4 és la forma inactiva i s'ha de convertir en T3 perquè el cos la pugui utilitzar.
Hi ha certs aspectes que bloquegen el pas de T4 a T3, els més comuns són la inflamació crònica de baix grau i l'excés d'hormones de l'estrès. En tots dos casos el cervell interpreta que “ha d'estalviar energia” i per això bloqueja la conversió.
Amb aquest patró tindràs símptomes d'hipotiroïdisme, però el TSH i el T4 seran normals. Aquí pot ser interessant demanar T3 total, T3 lliure i T3 reversa, però la clau serà determinar, amb l'entrevista clínica, si quadra que hi hagi inflamació i/o estrès.
2. Alteració de l'eix hipotàlem-hipòfisi/pituitària-tiroide
Imagina't una fàbrica. El cap és l'hipotàlem, al cervell. Per sota tenim a la hipòfisi o pituïtària, l'encarregada que rep ordres del cap i les transmet a les treballadores. I en aquest cas, les treballadores són la glàndula tiroide. Com és lògic, si la comunicació falla, la cadena de muntatge de desajusta.
El cap es comunica amb l?encarregada a través de l?hormona TRH (hormona alliberadora de tirotropina) i l'encarregada amb les treballadores a través de la TSH (tirotropina o hormona estimulant de la tiroide).
Quan el cap detecta alguna cosa que l'estressa: estrès psicoemocional, una infecció activa, una disbiosi intestinal important, resistència a l'hormona insulina o fins i tot durant l'embaràs, redueix la producció de TRH, de manera que la hipòfisi baixarà alhora la producció de TSH i les treballadores deixaran de rebre ordres, baixant la producció de T3 i T4.
Aquí normalment ens trobem amb uns nivells de TSH i de T4 tirant a la baixa (tot i que podrien trobar-se encara dins del rang de normalitat)
3. Resistència tiroïdal
Parlem de resistència a una hormona quan, malgrat que els nivells hormonals puguin ser correctes, les hormones no arriben a les cèl·lules on es necessiten, causant símptomes d'hipotiroïdisme.
Com és lògic, aquí podem tenir tots els patrons de laboratori dins de rangs normals, perquè aquí no rau el problema. Avui dia no hi ha manera de saber amb una analítica si els receptors cel·lulars d'hormones funcionen correctament o no.
S'especula que la causa d'aquesta resistència pot ser estrès, elevats nivells d'homocisteïna i fins i tot factors genètics. A nivell genètic no podem fer gran cosa, però sí que podem treballar els altres dos eixos, millorant molt la qualitat de vida del pacient.
Com es va dir al principi de larticle, la clau de lèxit és un bon diagnòstic. Les proves de laboratori són complementàries, però el que preval és una bona entrevista per valorar el context del pacient. Això ens permetrà elaborar el millor pla d'acció de forma individualitzada.
Reserva la teva primera consulta aquí https://mpunti.es/products/nutricion-pack-inicial
L'ésser humà és capaç d'adaptar-se gairebé a qualsevol situació. Això és un avantatge increïble per a la supervivència de l'espècie. Ens permet perfeccionar estratègies i mecanismes perquè formin part del nostre dia a dia, com les nostres eines de butxaca.
